Els Notaris de Monistrol de Montserrat als segles XVII-XVIII : la reconstrucció d'un fons documental (quasi) desaparegut
Pizarro Carrasco, Carlos


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 339-378
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Els fons notarials privats i els eclesiàstics són uns dels elements més destacats que han permès configurar els arxius de protocols a Catalunya. Al llarg dels segles XVII i XVIII van funcionar a Monistrol de Montserrat, un lloc de senyoriu eclesiàstic sota la jurisdicció de l'abadia de Montserrat, l'escrivania de la vila i la de la parròquia. Els notaris públics s'hi van succeir quasi ininterrompudament entre 1595 i 1738, fins al punt que a la dècada del 1630 hi havia tres notaris reials i un d'eclesiàstic treballant alhora. Desafortunadament, la destrucció de l'arxiu de Montserrat el 1811, els fets del juliol del 1936 i, molt especialment, la desaparició al segle XX del fons patrimonial de Can Gibert, on es dipositaven la majoria de protocols de Monistrol, han passat factura a aquest valuós patrimoni documental. En el present article estudiem els escrivans que van actuar a la població en aquest període i aportem dades biogràfiques i sobre l'activitat fedatària, dins del context català, fonamentalment a partir de les fonts notarials, d'un capbreu del segle XVIII i de les actes municipals.

A l'ombra de l'abadia : el domini senyorial i esclesiàstic de Montserrat a l'Antic Règim : la crònica de Zoile Gibert sobre Monistrol (1824) / Carlos Pizarro Carrasco
Pizarro Carrasco, Carlos


Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2019]
221 p. : il. ; 23 cm (Història del carlisme, 11) 
Conté: Noticia de las antiquitats de la vila de Monistrol de Montserrat / Zoile Gibert.
ISBN 9788494798160

Carlos Pizarro ens ofereix l'estudi crític d'un document inèdit escrit pel rector monistrolenc Zoile Gibert l'any 1824. És un text manuscrit de caràcter historiogràfic, que narra la història de la vila de Monistrol de Montserrat, si bé alhora versa sobre les disputes entre el clergat regular i secular i també entre el poder senyorial i el local, les quals es produeixen a la fi de l'Antic Règim. (Editorial).

Notaris carlins a Catalunya (1833-1840) de Joan-Xavier Quintana i Segalà / [ressenya de:] Carlos Pizarro Carrasco
Pizarro Carrasco, Carlos


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 36, núm. 132 (estiu 2017), p. 12-14 : il. (Dossier : Carlisme al Berguedà) 
Ressenya de:
- Quintana i Segalà, Joan Xavier. Notaris carlins a Catalunya (1833-1840) / Joan-Xavier Quintana i Segalà. Barcelona : Fundació Noguera, 2016

Vida i obra de Joan Carles Amat : metge, músic, escriptor i polític monistrolenc (c. 1572-1642) / Carlos Pizarro Carrasco
Pizarro Carrasco, Carlos


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 117 (tardor-hivern 2015), p. 38-43 : il. (Història) 
Fragments d'un dels capítols del llibre col·lectiu de Carlos Pizarro Carrasco, Daniel Montañà Buchaca, Carles Banqué Nadal i David Blasco Planesas (2014) l'Empremta del monistrolenc Joan Carles Amat editat per l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat.

L'Empremta del monistrolenc Joan Carles Amat / [Carlos Pizarro Carrasco, [et al.]]



[Monistrol de Montserrat] : Ajuntament de Monistrol de Montserrat, Regidoria de Cultura], DL 2014
124 p. : il., música ; 24 cm
Referències bibliogràfiques.

Guerra i postguerra de Successió a Monistrol de Montserrat : Francesc Janer, de voluntari austriacista a esquadrista borbònic / Carlos Pizarro Carrasco
Pizarro Carrasco, Carlos


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 111 (tardor-hivern 2012), p. 22-25 : il. (Història) 
Notes.

Imprenta y gobierno municipal en Barcelona. Sebastián y Jaime Matevat al servicio del Consell de Cent (1631 - 1644) / Carlos Pizarro Carrasco
Pizarro Carrasco, Carlos


En: Hispania. Madrid. Vol. 63/1, núm. 213 (2003) , p. 137-159
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Des que el 1631 li va ser concedit a Sebastián Matevat el privilegi d'imprimir pel Consell de Cent de Barcelona, tant ell com Jaime Matevat es van encarregar de publicar les ordenacions, edictes i cartes reals, així com les al·legacions i memorials jurídics que van defensar els interessos de la institució en les polèmiques polítiques contra la Corona. A partir de 1640, la Guerra dels Segadors va ampliar les necessitats editorials del consistori i va permetre la participació, a més dels impressors de la Ciutat abans esmentats, d'altres tallers tipogràfics barcelonins: Sebastián de Cormellas i Pere Lacavalleria; a aquest últim se li va encarregar aquest mateix any una de les edicions de la "Proclamació Catòlica" de Gaspar Sala; va ser llavors, també, quan es van multiplicar els pamflets i els papers menors destinats a l'organització de la defensa militar del Principat: cartells, circulars i passaports. Entre les fonts utilitzades en aquest article, destaquem la importància dels llibres de comptabilitat del govern local o "Memorials de Comptes del Clavari", la consulta del qual ha de completar-se amb les deliberacions municipals i la bibliografia impresa per Sebastián i Jaime Matevat per a la ciutat.

Edición y mecenazgo: la publicación de historias generales en Cataluña (1599-1628) / Carlos Pizarro Carrasco
Pizarro Carrasco, Carlos


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXI, núm. 21 (2001) , p. 121-136
Notes a peu de pàgina. Resum i paraules clau en català i anglès.

Al llarg del primer terç del segle XVII es produeix un intent destacat, per part de la historiografia catalana, de comptar amb una història general autòctona. En aquest article s'analitza el procés de publicació de tres històries generals, estampades entre 1599 i 1628. Les tres obres escollides representen modalitats diferents d'edició i mecenatge: la Historia de la Provincia de Aragón de la orden de Predicadores és una crònica eclesiàstica dels regnes de la Corona d'Aragó que va ser impulsada i sufragada per les màximes autoritats de l'ordre dominic; en canvi, la Crònica Universal de Catalunya la va escriure Jeroni Pujades a iniciativa pròpia, si bé va gaudir des del principi del patrocini actiu del Consell de Cent de Barcelona; en tercer i darrer lloc, hi trobem el Sumari dels títols d'honor de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya d'Andreu Bosch, que no consta que rebés cap tipus d'ajut econòmic de les administracions catalanes.

El Discurso de la resistencia a través de El despertador de Catalunya 1713 / Carlos Pizarro Carrasco
Pizarro Carrasco, Carlos


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 18-2 (1998) , p. 345-355
Notes a peu de pàgina.

Una Aproximación a la imprenta barcelonesa del siglo XVII: El impresor Josep Forcada (1651 - 1688) / Carlos Pizarro Carrasco
Pizarro Carrasco, Carlos


En: 000401 XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Actes Volum II. Barcelona : Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003. p. 853-868 : gràf

Notes.